(Informació recollida de la pàgina web de la Univesitat de València)
La Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació acull entre els dies 10 i 18 de desembre les anuals Jornades Llibertàries, que la CGT de València organitza des del 1998.
Enguany es compleixen cent anys d’un fet històric que va marcar el futur d’institucions significatives de la societat espanyola: l’Església, l’exèrcit i el sistema educatiu. El 13 d’octubre del 1909 va ser assassinat al castell de Montjuïc, després d’un juí, el lliurepensador i pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna i pare d’un nou concepte en l’ensenyament: educar per a l’emancipació.
La seua figura, reconeguda en tota Europa, va ser percebuda pels elements més reaccionaris de la societat com una autèntica amenaça i l’Estat va dictaminar per mitjà d’una sentència exemplificant que Ferrer fou instigador ideològic de les revoltes del 1909 (motivades pel rebuig popular a la política militar al protectorat marroquí i al reclutament forçós de reservistes), unes protestes desencadenades a Barcelona i altres ciutats de Catalunya arran del desastre del Barranc del Llop.
L’afusellament de Ferrer va tindre enormes repercussions: des d’un canvi de govern fins una onada de protestes i vagues generals en alguns països d’Europa.
Un segle després, quan es continua parlant de laïcisme versus religió a les escoles, d’educació integral, d’ensenyament mixt…, la CGT de València ha triat l’educació i la figura de Ferrer i Guàrdia per a centrar-hi les seues XI Jornades Llibertàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada